Per què

En un món centrat en l’individualisme i el capitalisme més exasperat i cruel, les persones amb «discapacitat intel·lectual» parteixen cap a la carrera de la vida en desigualtat de condicions.

A l’escola, el col·lectiu de nois i noies amb «discapacitat» són vistos, per molts pares i també per alguns mestres, com a individus que destorben el progrés del gran grup i sovint, queden relegats i apartats en centres privats (escoles d’educació epecial), oblidats per tothom.

L’accés al món laboral és altament difícil -segons dades de 2014 de l’INE un 42% estan parats-, i quan treballen, en la seva gran majoria, ho fan amb salaris mínims i mitges jornades, i, per tant, obtenen ingressos menors.

Les dificultats de tot tipus creixen al món dels adults: l’habitatge, les malalties, la sexualitat, la incomprensió, la vellesa, l’aïllament, la solitud…

Amb aquestes premisses doncs es fa imprescindible lluitar perquè les persones amb discapacitat intel·lectual puguin assolir una vida digna i plena i amb els mateixos drets que qualsevol altra persona.

L’art pot ser un camí de creixement personal però també una eina de consciència social. I «I am able», per damunt de tot, és un projecte artístic -perquè s’utilitzen llenguatges artístics- que persegueix precisament això: canviar la mirada de la societat vers les persones amb discapacitat intel·lectual, impulsant una visió molt més generosa i més positiva.


En un mundo centrado en el individualismo y el capitalismo más exasperado y cruel, las personas con «discapacidad intelectual» parten hacia la carrera de la vida en desigualdad de condiciones.

En la escuela, el colectivo de chicos y chicas con «discapacitado» son vistos, por muchos padres y también por algunos maestros, como individuos que estorban el progreso del gran grupo, y, a menudo, quedan relegados y apartados en centros privados (escuelas de educación epecial).

El acceso en el mundo laboral es altamente difícil -según datos de 2014 del INE un 42% están parados-, y cuando trabajan, en su gran mayoría, lo hacen con salarios mínimos y medias jornadas, y, por lo tanto, obtienen ingresos menores.

Las dificultades de todo tipo crecen en el mundo de los adultos: la vivienda, las enfermedades, la sexualidad, la incomprensión, la vejez, el aislamiento, la soledad…

Con estas premisas se hace imprescindible luchar para que las personas con discapacidad intelectual puedan conseguir una vida digna y plena, com los mismos derechos que cualquier otra persona.

El arte puede ser un gran camino de crecimiento personal, pero también es una herramienta de consciencia social. Por encima de todo, «I am able» es un proyecto artístico que persigue canviar la mirada de la sociedad hacia las personas con dicapacidad intelectual, impulsando una visión más generosa y positiva.